MISSIÓ PRODITOR

Autor: Carme Ripoll
2016-05-05
Jeroni Marín Surroca, nascut a Ripoll el 1973 és llicenciat i màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de dos llibres sobre història social i història industrial, un dels quals fou guardonada amb el premi Bonaplata 2006. És una persona completament lligada a la cultura on ha desenvolupat diverses tasques.

L’octubre de 2014 va publicar la seva primera novel·la, “El Maltès”, un thriller ambientat en terres toscanes. Encara no, un any més tard, surt publicada “Sirius”.



La història s’inicia en un petit cementiri de Londres dia fred del març de 2010. Duncan McNeil enterra la seva dona, Helen, morta de càncer. És la fi d’una època feliç passada al seu costat, però al mateix temps, representa l’alliberament d’una promesa de pau i oblit que li permet obrir la caixa de Pandora i donar pas a una cacera sense perdó.

Estem davant una història d’espies. L’acció ens mostra, des del començament, que Duncan, malgrat l’edat i el temps que ha estat inactiu, no ha perdut les seves habilitats. Amb intel·ligència, és capaç d’enganyar i despistar l’agent del MI6 que el vigila. Ha preparat un pla on tot ha estat calculat al mil·límetre mentre l’Helen es deteriorava sense que ell pogués fer res pet evitar-li el patiment ni aturar el procés que el deixaria sol.

La Narració s’estructura en capítols que van canviant de temps. En els del passat, any 1979,  es coneixen els fets que van posar en perill la seva vida i on van morir la majoria dels seus companys de missió en el Berlín de l’altre banda del mur. En els del present, 2010, a Anglaterra, se segueix la línia d’investigació que Duncan ha ideat per trobar el talp que va provocar que l’encàrrec del MI6 fracassés.

La intriga es manté durant tota la història sense fissures i amb credibilitat. La venjança que ha planejat el Duncan està tractada con si fos una més de les missions que li encomanava el servei secret britànic. La narració atrapa al lector que no troba el moment d’aturar la lectura.

És una novel·la ben estructurada que es llegeix amb agilitat. Els personatges estan ben definits i es belluguen pels escenaris amb naturalitat. No queda cap enigma sense aclarir, cap fil penjant. El llenguatge es àgil, els diàlegs no donen peu a malentesos, són naturals i se senten autèntics.

És una història de lleialtat, amor, amistat i justícia, però també de traïcions i violència.

SIRIUS és l’obra proposada per el més de maig al Lectorum circulus.