Riure per a no plorar

Autor: Carme Ripoll
2016-04-04
De formació periodística, Genís Sinca i Algué, manresà de quaranta cinc any i autor de la novel·la “Malparits!”, es va llicenciar a la UAB en Ciències de la informació. Exerceix la seva professió portant la vida dura del freelance, (manera d’anomenar en els mitjans l’autònom) art que, es digui com es digui, és sempre difícil i penós de conrear.
No li han caigut mai els anells per guanyar-se la vida, tant fent de model publicitari (cal fer esment que el pollastre de la portada del seu llibre és ell en persona), de venedor d’apartaments turístics, de professor d’idiomes o d’altres feines més o menys ben pagades, guionista, màrqueting, etc. També ha fet diverses estades a l’estranger, aspecte que personalment trobo essencial per a qualsevol escriptor. Tot plegat li ha aportat experiències que sens dubte en un moment o altre es manifesten i continuaran apareixen  en els seus textos.

Actualment col·labora als programes DIVENDRES, ELS MATINS de TV3 i VIA LLIURE de RAC1 com a redactor, especialista en periodisme cultural i d’investigació. És sota el barret de periodista d’investigació que des del 2005 ha publicat biografies i retrats inèdits de grans personatges, científics, polítics i artistes.



El 2013 entra en el món de la novel·la per la porta gran i guanya el premi Josep Pla de Narrativa amb “Una família exemplar”.
Malparits!, que des de la coberta ens ve definida com “Una tragicomèdia explosiva”, és la seva segona novel·la de ficció. Tres-centes cinquanta una pàgines dividides en vint-i-set capítols que es llegeixen sense entrebancs i que, en clau d’humor, ens volen parlar de fets terribles que marquen per a tota la vida les persones que els pateixen.

La història es comença a narrar el 8 d’octubre de 1995. És important tenir la data ben pressent perquè els fets ens resultin creïbles. En aquell moment els telèfons mòbils encara no eren d’ús generalitzat i la llei de l’avortament tan sols tenia deu anys de vigència i funcionava condicionada per múltiples restriccions.

Ens enfrontem a una novel·la coral amb un protagonista destacat, el Quim Maristany, que pateix la síndrome de Tourette, els tics i la incontinència verbal del qual són els seus trets més evidents, i a qui anomenen Kivi per la dificultat que té per pronunciar el seu nom. Els personatges secundaris, que en molts casos disposen d’un capítol per donar-se a conèixer, presenten unes personalitats polifacètiques, fins i tot, contradictòries, que tenen molt a veure amb l’estil satíric i humorístic que l’autor ha volgut donar a la seva narració. Tots plegats queden ben diferenciats i la seva evolució és raonable al llarg dels esdeveniments, de vegades, una mica histriònics.  

L’ambientació, en especial de la “Llar d’en Pere”, es deixa veure amb claredat. No costa gens sentir la remor de les converses, la barreja d’olors d’humanitat, menjar, fum i resclosit del bar.

L’estructuració del relat en capítols curts el dota d’una agilitat remarcable que te’l fa fàcil de llegir. Els trets d’humor fan aflorar sovint el somriure i de tant en tant una rialla esclata en imaginar una escena. Es pot considerar un text visual que està pensat per un escriptor - guionista en vistes a fer-ne una sèrie de televisió. 

Durant tot el procés de lectura del llibre podem trobar frases que, per la seva originalitat, es poden remarcar. He escollit la primera que he trobat en començar el text, a la pàgina 12. Es refereix al pare del Kivi, un arquitecte famós que ha rebut moltes crítiques pels seus edificis i que les respon “d’una manera una mica biliar”.

Una lectura entretinguda que aborda un tema molt punyent des d’una perspectiva humorística.

Tinc un munt de preguntes per l’autor, en parlarem amb el Genís Sinca al Lectorum circulus de l’Obrador d’històries, dilluns, 25 d’abril, a les 18:30 h. Qui vulgui venir a compartir les seves opinions amb nosaltres només ha de reservar la seva plaça a: obradordhistories@gmail.com